DONA LA CARA AMB LES DEFENSORES. ENS DEFENSEN A TOTES

Durant anys l’Amazònia s’ha considerat un rebost inesgotable: megaprojectes que desplacen a la població, concessions fusteres que augmenten la deforestació; la mineria; els incendis forestals, el monocultiu…

Només l’any 2020, 237 persones han estat assassinades per alçar la seva veu en defensa de la Natura. Moltes d’aquestes defensores de la nostra casa comuna són dones, majoritàriament indígenes que, a més dels assassinats, sofreixen moltes altres formes de violència. Són perseguides, discriminades, maltractades i violentades física i psicològicament.

Gràcies a aquestes dones defensores, descobrim el vincle que existeix entre els nostres estils de vida i la deforestació i la violació dels drets humans a l’Amazònia.

Anitalia Pijachi

Lideressa indígena del poble Okaima

Leticia – Colombia

«Ser dona i aportar a la defensa de l’Amazònia no és un honor ni un privilegi, és un mandat».

Reconeix que el camí no ha estat fàcil, degut a les discriminacions i estigmatitzacions que ha hagut de fer front per i per a ser dona líder. Junt a altres dones de la seva comunitat, ha trencat amb aquests discursos injustos i desiguals, carregats de violència, autoritarisme i desordre, i és ara quan sent gratitud d’afirmar que «som les dones les que liderem al territori». És moment d’ensenyar al món com cuidar la vida, com promoure la humilitat, el compartir i com promoure la cultura de pau.

«Hem d’organitzar la nostra vida en harmonia amb l’Amazònia, valorar el seus recursos i tenir en compte la seva saviesa ancestral».

Teresa continua lluitant per aquesta riquesa com a llegat per a les noves generacions. Defensa les tradicions del poble warao, el seu idioma, l’educació i la salut. Hi ha molts obstacles estructurals però per a ella, ser defensora és continuar lluitant per les causes d’un poble que necessita ser defensat.

Teresa Farrera

Defensora dels drets del poble indígena Warao

Delta Amacuro, Veneçuela 

Periodista i investigadora en assumptes indígenes i ecologia en la Fundació Centre Gumilla.
Caracas, Veneçuela.

“La crisi climàtica és una crisi de cures perquè no estan distribuïdes amb corresponsabilitat, equitativament.”

Magister en Estudis Amazònics UNAL- Seu Amazònia.
Bogotà, Colòmbia.

“L’Amazònia és un bioma d’importància mundial, i és quelcom que cal cuidar perquè és d’inestimable valor per a la humanitat sencera.”

Magdalena González

Missionera de la Madre Laura en defensa dels drets dels pobles indígenes

Leticia – Colòmbia 

«L’Amazònia és part de nosaltres i nosaltres som part d’ella. L’Amazònia és vida».

La seva vida l’ha dedicat a buscar com ajudar a aquelles persones que estan més marginades per la societat, i denúncia que les persones indígenes i pageses que no tenen terra, no tenen vida: «l’indígena sense terra és com un ocell sense niu, i llavors cal lluitar per aquest niu».

Denúncia que avui l’Amazònia s’està omplint de «colons explotadors» que només veuen la terra com a diners. Així, si la natura està danyada, impacta sobre la vida de la gent. Per això, insisteix que «treballar per la defensa de la natura, cuidar la natura, és també treballar per la gent, pels animals i per la vida»

Com a dones, com a indígenes i com a defensores, s’enfronten a un desafiament doble: la lluita pública per a protegir la seva terra i la seva identitat i la lluita, sovint invisible, per a defensar el seu dret a manifestar-se i a participar dins de les seves comunitats i famílies.

Ara tu també pots donar-les suport. Elles estan donant la cara per totes. No els donis tu l’esquena. 

La teva col·laboració anirà destinada a donar suport a projectes en les seves comunitats:

  • De formació i educació a la regió amazònica, que consideren les components de gènere, bilingüisme, interculturalitat i defensa del medi ambient.
  • De promoció de mitjans de vida alternatius, adaptats a les poblacions indígenes, cultura i manera de relacionar-se amb el territori i la natura.
  • De la defensa dels seus drets, la seva cultura, territori i identitat.